La llista

“La llista de Jennifer Tremblay (···) és la poesia de la quotidianitat d’una dona americana. El text, premiat el 2008 al Canadà, té una qualitat literària important. És un clàssic sobre la situació de la dona normal de classe mitjana. Allegra Fulton, que la va interpretar al Canadà, ens ensenya avui una posada en escena potent i molt cuidada que mima la música, les imatges projectades i el moviment subtil de la protagonista. Laia Marull, que per fi torna als nostres escenaris, fa una gran interpretació de moviment, veu i expressivitat de gran subtilesa i alhora de molta força. És un espectacle brillant d’una gran perfecció.”
Maria José Ragué (El Mundo)

“És un treball frenètic que Laia Marull executa amb bones maneres i una gestualitat esplèndida, dirigida minuciosament per Allegra Fulton.”
Joan-Anton Benach (La Vanguardia)

“El repte de La llista és, sobretot, formal. El text són frases curtes, estil talment una llista, però amb molts viaranys, i ‘una història bastant tremenda’.”
Andreu Gomila (Time Out)

“Allegra Fluton (···) recrea amb Laia Marull tota la força i la intenció de la vitalitat del personatge extreta de la pròpia experiència sobre l’escenari sense deixar que es perdin els moments poètics que el text conté i que marquen, en setanta minuts, lleugers canvis de rumb en el discurs. (···) Laia Marull no es limita a posar-se en la pell de la dona de La Llista, perquè no es tracta de ‘dir’ només el text, sinó que vesteix cadascuna de les accions amb un moviment que omple de dinamisme el risc de l’aspror que té al seu abast sobre el quadrilàter blanc: s’enfila a la taula, s’hi ajup a sota, s’estén a terra, s’asseu sobre la taula amb els peus a la cadira, s’avança cap als espectadors, a vegades els interroga, marca alguns silencis... (···) Vet aquí que el personatge de Laia Marull podria reflectir amb una única imatge el que mil paraules buides de bons propòsits de conciliació familiar i laboral no han sabut encara resoldre.”
Andreu Sotorra (Clip de teatre)

“Escarit, calculat, precís i poètic, un monòleg d’una gran riquesa.”
Rue Frontenac